Zsolt Darvas, expert Investigador del think tank europeu Bruegel, explica que una reforma del mercat laboral grec és innecessària

Amb un ritme més lent del ja habitual que marca els temps a Brussel·les, les negociacions entre el Govern grec i les institucions europees avancen tímidament. Un temps d’or, que els socis europeus lamenten que estigui perdent-se, però que per a l’Executiu d’Alexis Tsipras significa continuar defensant reformes més flexibles que donin un respir als seus ciutadans.
L’objectiu és que els països de l’Eurozona desbloquegin l’últim tram de 7.200 milions d’euros del segon rescat, que Atenes espera amb candeletes per fer front als següents venciments de pagament dels propers mesos. No obstant això, els socis vinculen el lliurament d’aquests diners a la presentació d’una bateria de reformes per part d’Alexis Tsipras que convencin els creditors.
De moment, el Govern hel·lè treballa sobre un esborrany de 26 pàgines que ha provocat malestar entre els seus socis europeus, perquè elimina les reformes empreses per l’anterior Govern grec i denúncia el seu impacte.

 

Segons Zsolt Darvas, expert Investigador del think tank europeu Bruegel, la nova llista de reformes “està enfocada sobretot a lluitar contra l’evasió i el frau fiscal”. “Reformes molt necessàries, però el problema és que és molt difícil estimar quin benefici suposaran per a l’Estat i, els socis de l’Eurozona són molt escèptics al respecte. Ells prefereixen una reforma en el pla laboral i de les pensions “. No obstant això, Darvas considera que aquesta no seria la solució. Explica que el mercat laboral grec és fins i tot més flexible que l’alemany, segons els indicadors de l’OCDE i, que en els últims 20 anys, els salaris a Grècia ja han baixat al voltant d’un 20%. Tampoc creu que un canvi de les pensions sigui el remei dels mals grecs, ja que això només abordaria una qüestió relacionada amb la sostenibilitat a llarg termini. L’expert de Bruegel aposta doncs per centrar-se menys en les reformes a curt termini i més en el creixement econòmic, per obtenir una major confiança. “Això s’aconseguiria tancant un acord amb els socis de l’Eurozona”, assegura.

La seva postura té punts en comú amb la de l’eurodiputat de Syriza, Kostas Chrysogonos, que insisteix en la necessitat d’arribar a un acord “honest” amb els països de la moneda única per posar fi a la incertesa regnant al país. A més, creu que la solució passa per lluitar contra l’evasió fiscal, mantenir els impostos existents i la despesa pública. Per contra, des de Nova Democràcia, l’eurodiputat grec Manolis Kefalogiannis, aposta perquè es concloguin les privatitzacions que va començar l’anterior Executiu per tornar al creixement i reduir l’atur.

Fonts europees dubten que Grècia i els socis europeus vagin a aconseguir un acord abans de la fi d’abril sobre les reformes a realitzar, i adverteixen que Atenes necessitarà més diners a part dels 7.200 milions d’euros de cara a l’estiu.

Malgrat els desacords amb els països europeus, el Govern de Syriza assenyala al llarg dels 26 folis que Grècia és “un membre irrevocable de l’Eurozona”. L’eurodiputat Chrysogonos defuig rotundament la idea que una possible sortida de Grècia de la moneda única, coneguda ja com Grexit: “No és un escenari real. No està previst en els tractats europeus i no és el desig dels ciutadans grecs “, diu. Darvas assenyala en aquest sentit que la probabilitat que això passi és molt baixa, per sota del 10%, però que “podria passar accidentalment. Això suposaria una contracció d’entre el 10% i el 20% del PIB de Grècia, un augment considerable de la desocupació i la pèrdua de prop de 200.000 milions d’euros per als socis de l’Eurozona i d’uns 100.000 milions d’euros per al BCE. No obstant això, les repercussions polítiques serien encara pitjors “, explica. “Seria catastròfic”, postil·la Kefalogiannis, de Nova Democràcia. El temps d’arribar a un acord amb els socis europeus urgeix .//

Beatriz Manrique. Periodista. Brussel·les